El Nobel de Física posa a Espanya la primera pedra d'un altre futur premi Nobel

El recent premi Nobel de Física, Takaaki Kajita, inaugura a les Illes Canàries la construcció d'una nova xarxa de telescopis que investigaran els fenòmens violents de l'univers.

Daniel Triguero, Jaume Manresa, Caterina del Mar Burguera,
Francesc Barceló, Margalida A. Vallcaneras
1 batx. C

Qui és Takaaki Kajita?

Va nàixer al 9 de març del 1959 a Higashimatsuyama, Japó. És un físic especialitzat en física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, al 2015, pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins.

Per què li varen concedir aquest gran premi?

Va aconseguir aquest guardó al 1998 amb l'equip del detector de neutrins Super-Kamiokande, va descobrir un dèficit de neutrins muònics entre els neutrins atmosfèrics; quan els raigs còsmics xoquen amb l'atmosfera de la Terra, els neutrins resultants canvien el seu sabor abans d'arribar al detector de l'observatori del Super-Kamiokande. Aquest fenomen va anomenar “anomalia del neutrí atmosfèric” i va ajudar a demostrar l'existència de l'oscil·lació de neutrins i que aquestes partícules subatòmiques -els neutrins- tenen massa.

Per què va venir a La Palma?

Takaaki Kajita va acudir a la illa canària de la Palma per participar a la cerimònia de col·locació de la primera pedra d'un nou telescopi de la que formarà part – anomenada CTA- té possibilitats de proporcionar descobriments que serveixin a un altre Nobel en el futur. El coordinador de la CTA a Espanya, Manel Martínez, va assegurar que gràcies a aquestes instal·lacions es podrà veure l'univers amb una sensibilitat que no tenien abans. Durant una roda de premsa va afirmar “Sense neutrins no hauria Sol, per lo que no podríem viure aquí. És molt important convèncer a la gent a tots els nivells de que la ciència es molt important”. La xarxa de telescopis Cherenkov va concedir a Espanya la seu de l'hemisferi nord (observatori del Roque de los Muchachos, a La Palma), juntament amb Xile al sud. Aquest telescopi que es comença a construir és un aparell gegantí, amb un mirall de 23 metres per captar indirectament els raigs còsmics quan interaccionen amb les partícules de l'atmosfera Aquesta xarxa de telescopis formarà l'observatori de raigs gamma més gran del món i permetrà cartografiar un territori casi desconegut, format per centelleigs d'aquests raigs, originats a supernoves, forats negres, etc.Investigant l'origen d'aquests raigs còsmics es podrà conèixer més sobre els aspectes més desconeguts de l'univers, com la composició de la matèria obscura. El CTA, que costarà al voltant de 200 milions d'euros i pretén estar llest en 2020, participen uns 1500 científics i enginyers de més de 30 països. Els telescopis d'aquesta mida són dissenyats per un grup d'organismes d'investigació d'Espanya, Japó, Itàlia, França, Alemanya, Brasil, Índia, Suècia i Croàcia.

Nobel de Química 2015

Toni Adrover Vidal
1r D Batxillerat

El passat dilluns 12 d'octubre del 2015 el suec Tomas Lindahl, l'estadounidens Paul Modrich i el turc Aziz Sancar, obtingueren el premi Nobel de química per les seves investigacions sobre l'ADN.

Aquest guardó fou atorgat per la Reial Acadèmia de les Ciències sueca a Estocolm, Suècia. Els tres científics reberen aquest premi degut la seva tasca sobre la investigació i descripció dels mecanismes que constitueixen les cèl·lules per tal d'eliminar els possibles errors que puguin sofrir i protegir-nos de malalties com el càncer, entre altres. Gràcies a la seva investigació ara es pot conèixer d'una forma més detallada i exacte el funcionament del sistema de reparació que utilitzen les cèl·lules. Aquest evita que diàriament sofriguem mutacions que puguin acabar desencadenant malalties greus i és una de les bases de la nostra existència. Cada un dels guardonats rebrà un terç del premi per haver aconseguit desenvolupar un mapa a escala molecular, dels diferents mètodes que existeixen a cada una de les nostres cèl·lules per detectar i eliminar possibles errors en el seu codi genètic. Cada dia bilions de les nostres cèl·lules es divideixen per generar-ne de noves per tal de reparar i regenerar els nostres òrgans i reemplaçar les cèl·lules que moriran. Això fa que les petites mutacions que sofrim siguin inofensives i que per tant puguem gaudir d'una bona salut. La seva tasca no només és una simple investigació, ja que gràcies a ella en un futur es podran salvar moltes vides, gràcies a això i a moltes altres investigacions aquests tres genis es mereixen el Premi Nobel de Química.

Nobel de Medicina 2015

Tu Youyou (1930-)

Miquel À. Roig
Maria Maimó
Maria Antònia Vadell
1r C Batxillerat

El govern xinés, a la dècada del 1960, va proposar descobrir un tractament contra la malària. La xinesa Tu Youyou i els seus tres ajudants varen anar provant diferents tipus de medicaments i varen arribar a trobar el tractament ideal que redueix la resistència dels paràsits. Es tracta d'un derivat de “l'ajenjo dulce”. Varen trobar aquesta recepta a un llibre de fa més de 6000 anys d'antiguitat, que deia que s'havia de mesclar una cullerada de “ajenjo” i 2 litres d'aigua, però no va funcionar. Després de 11 anys se'n varen adonar que també hi havien de posar solvents orgànics.

Artemisina

Fins al 1977 no varen sortir els els resultats i al 1982 ho varen provar per primera vegada. Així es va crear l'artemisina. Després de 50 anys, Tu, va guanyar el premi Nobel de medicina, ja que va aconseguir acabar el seu projecte de l'artemisina.

Un ascensor espacial?

L'empresa japonesa Obayashi ha informat que ha dissenyat un ascensor que pujarà a una alçada de 36 000 quilòmetres l'any 2050. Aquest projecte, que l'empresa ja va presentar el 2008, és cada vegada més real i podria ser una competència directa dels vols turístics espacials que planeja Virgin Galactic per d'aquí a dos anys. L'ascensor que ha dissenyat aquesta companyia necessitarà més de set dies en arribar al seu destí més elevat i ascendirà a una velocitat d'uns 200 km/h. El mecanisme perquè aquest ascensor pugui pujar fins a aquella altura és que està construït a base de 96 000 km de tubs de nanocarboni, la resistència del qual és 20 vegades superior a la de l'acer. La directora del projecte, Satomi Katsuyama, ha explicat als mitjans nipons que el dispositiu estarà constituït per una corda que serà fixada a la superfície de la Terra en un punt de l'equador, mentre que l'altre extrem serà consolidat en l'espai a un satèl·lit geoestacionari (satèl·lit que té la mateixa velocitat que la de rotació de la Terra, per la qual cosa està situat sempre damunt el mateix punt de l'equador terrestre). No obstant això, també ha reconegut que encara queden caps per lligar en aquest projecte ja que, fins ara, es desconeix quin seria el cost total d'aquest ascensor i quin serà el tipus de cabina muntacàrregues que s'ha d'utilitzar.(Adaptat de La Vanguardia. Japón planea construir un ascensor que llegue hasta el espacio para 2050. 6-març-2012)

Descobert un exoplaneta que pot tenir aigua líquida i, per tant, vida

Comparació de la Terra i Mart amb els planetes candidats a acollir
vida. El darrer descobert, GJ 667Cc, és el segon per l'esquerra. 
Crèdit: Habitable Exoplanets Catalog/UPR Arecibo

Un equip internacional de científics, dirigit per l'astrofísic català Guillem Anglada-Escudé de la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha descobert una exoplaneta que orbita en la zona habitable de la seva estrella, GJ 667C, situada a uns 22 anys llum del nostre planeta, amb més possibilitats de tenir aigua i vida que qualsevol exoplaneta descobert fins ara. L'article, que duu per títol A planetary system around the nearby M dwarf GJ 667C with at least one super-Earth in its habitable zone, l' han publicat a la revista Astrophysical Journal Letters el 2 de febrer.

Els 3 planetes, GJ 667Cb, GJ 667Cc i GJ 667Cd, orbitant
l'estrella GJ 667C. En cel la zona habitable. En vermell l'estrella.
Crèdit: Guillen Anglada-Escudé

El nou exoplaneta s'anomena GJ 667Cc, té un període orbital d'uns 28 dies, i 4,5 vegades la massa de la Terra, gira al voltant del seu sol en la zona on la temperatura no és ni massa calenta ni massa freda perquè existeixi aigua líquida en la seva superfície. En l'òrbita en què està el planeta satisfà les condicions en què podria existir aigua, sense necessitat de complir altres requisits com succeïx amb alguns exoplanetes descoberts que, per exemple, necessitarien una atmosfera amb molts gasos hivernacle. El nou exoplaneta rep el 90 per cent de la llum que rep la Terra. No obstant, pel fet que la major part de la seva llum entrant està en la banda de l'infraroig, l'exoplaneta GJ 667Cc absorbeix un major percentatge d'aquestaa energia, que calculen pot ser la mateixa que la la Terra absorbeix del Sol. (Adaptat de La Vanguardia. Descubierta una super Tierra con posibilidades de tener agua y vida. 2-febrer-2012)

---

Més informació:

• CARNEGIE INSTITUTION OF WASHINGTON. New super-Earth detected within the habitable zone of a nearby cool star.
• W. M. KECK OBSERVATORY. Super-Earth Detected in Habitable Zone of Nearby Star.
• COSMO NOTICIAS. Una nueva súper-Tierra en la zona habitable de su estrella.