Herbert G. Wells en la seva novel·la L'home invisible que publicà el 1897, conta que un científic, anomenat Griffin, va experimentar amb una fórmula que alterava l'índex refractiu
dels objectes, aconseguint que deixessin d'absorbir i reflectir la llum i
tornant-los així invisibles. Griffin va acabar aplicant el procediment d'invisibilitat sobre si mateix per ocultar-se.
Aquesta història fantàstica de Wells podria fer-se realitat a escala més petita. Científics nord-americans han aconseguit per primera vegada crear un material que permet embolicar un objecte tridimensional i fer-lo invisible des de qualsevol angle. Els autors de la investigació, D. Rainwater, A. Kerkhoff, K. Melin, J.C. Soric, G. Moreno i A. Alù, han publicat un treball, Experimental verification of three-dimensionalplasmonic cloaking in free-space, el 25 de gener de 2012 en el New Journal of Physics, en el qual assenyalen que, encara que ja s'ha aconseguit ocultar objectes en dues dimensions, el seu estudi mostra com els objectes ordinaris poden ser embolicats en el seu ambient natural i desaparéixer a ulls de l'observador en totes les direccions i des de totes les posicions.
Els investigadors utilitzaren un mètode conegut com ocultament plasmònic i aconseguiren tapar un cilindre de 18 centímetres dins de l'espectre electromagnètic de les microones (no en la zona visible). Alguns dels avanços més recents en el camp del camuflatge per mitjà d'ocultament s'han centrat en l'ús de metamaterials basats en la transformació. Aquests materials artificials no són homogenis i tenen la capacitat de corbar la llum al voltant dels objectes, però aquest treball d'investigació utilitza un tipus diferent de material artificial denominat metamaterial plasmònic que tenen índexos de refracció negatius. Quan la llum colpeja un objecte rebota en la seva superfície cap a una altra direcció, com quan es llança una pilota de tenis contra una paret. La raó per la qual veiem els objectes se deu al fet que els rajos de llum reboten (reflexió) en els materials als nostres ulls i els nostres ulls són capaços de processar la informació. A causa de les seves propietats úniques, els metamaterials plasmònics tenen l'efecte de dispersió enfront de materials d'ús quotidià. "Quan els camps dispersos de la capa i l'objecte interferixen, s'anul·len l'un a l'altre i l'efecte general és la transparència i la invisibilitat en tots els angles d'observació", explica el professor Andrea Alù, científic del Departament d'Enginyeria Elèctrica i Informàtica de la Universitat d'Austin (Texas, EUA).
Alù, coautor del treball, assegura que el camuflatge d'objectes petits "pot ser interessant per a una varietat d'aplicacions". Segons ha indicat, el seu equip està treballant en l'aplicació d'aquests conceptes per a evitar que siguen visibles les puntes del microscopi a freqüències òptiques, la qual cosa "pot beneficiar en gran manera les mesures biomèdiques i òptiques". Entre els reptes que afronta el seu equip de cara al futur està el d'ocultar un objecte en tres dimensions usant la llum visible.(Adaptat de El País. Científicos crean la primera capa que hace invisibles objetos en 3D. 27-gener-2012)
Benvinguda
Benvingut al bloc del departament de física i química de l'IES Felanitx!
diumenge, 29 de gener del 2012
divendres, 16 de desembre del 2011
A punt de descobrir el bosó de Higgs, o no!
| Dos fotons (línies vermelles) surten d'una col·lisió de protons, juntament amb d'altres partícules les quals trajectòries són les corbes grogues al detector CMS del LHC del CERN. |
![]() |
| Quatre muons (trajectòries vermelles) surten després d'una col·lisió de protons al LHC. Les corbes grogues i liles corresponen a altres partícules també produïdes en el mateix xoc al detector ATLAS. |
El bosó de Higgs és una partícula elemental relacionada amb la massa introduïda els anys 60 del segle XX pel físic escocès Peter Higgs. De la mateixa manera que existeix un camp electromagnètic (el que empram per les telecomunicacions: telefonia, WiFi, Bluetooth, llum, radio, TV,...) del que depenen les propietats eléctromagnéticas de les partícules, existeix un camp de Higgs del que depèn la seva massa.
Tots els camps de força quàntics, com l'electromagnètic, han de tenir una partícula associada segons el Model Estàndard, la teoria física que explica les partícules i les seves interaccions. Per la qual cosa, si existeix un camp de Higgs, ha d'existir també un bosó de Higgs. Però aquesta partícula no és la que dóna massa a altres partícules; el que els dóna massa (si la teoria és correcta) és la seva interacció amb el camp de Higgs. Si no existís el camp de Higgs les partícules no tendrien massa. L'existència del bosón d'Higgs pot demostrar-se experimentalment en un accelerador de partícules com el LHC (Large Hadron Collider) del CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear).
![]() |
| Simulació d'una col·lisió de protons al detector CMS on es produeixen bosons de Higgs. |
La importància del bosó de Higgs va més enllà de comprendre la massa. És l'única partícula del Model Estàndard l'existència de la qual encara no s'ha pogut demostrar experimentalment. Si es descobreix, significarà que la teoria actual que explica l'Univers, encara que incompleta, és probablement correcta. Si no es descobreix, obligarà a reconsiderar tot el que s'ha fet en l'últim mig segle en física de partícules. Però el bosó de Higgs no es pot observar directament amb la tecnologia actual ja que, si existeix, és una partícula inestable que es desintegra en una fracció de segon donant lloc a altres partícules. Per tant, s'intenta deduir la seva existència de manera indirecta. En l'accelerador LHC primer es provoquen col·lisions de protons a altes energies amb l'esperança que el bosó de Higgs es materialitzi a partir de l'energia alliberada en algunes d'aquestes col·lisions. Després es detecten les partícules generades arran de les col·lisions i s'intenta deduir si entre la col·lisió inicial i les partícules finals s'ha format un bosó de Higgs com a pas intermedi. (Adaptat de LA VANGUÀRDIA. Guía rápida para entender el bosón de Higgs. 17-des-11)
Mes informació:
- NOTÍCIES TVE 1. El CERN acorrala la región en la que se esconde el bosón de Higgs (vídeo sobre l'experiment al LHC del CERN, en castellà)
- INFORME SEMANAL (TVE 1).El LHC, viaje al centro del pasado (vídeo sobre el LHC del CERN, en castellà)
- BBC NEWS.'Higgs boson 'may have been glimpsed' (vídeo d'una entrevista a un físic, en anglès, abans publicitat)
- BBC NEWS. Higgs boson 'glimpsed' at Large Hadron Collider (vídeo sobre l'experiment al LHC del CERN, en anglès, abans publicitat)
dimarts, 6 de desembre del 2011
La NASA descobreix un exoplaneta semblant a la Terra
La NASA, amb el telescopi espacial Kepler, ha descobert el primer planeta semblant a la Terra situat en la zona habitable del seu sistema estelar. L'estrella s'anomena Kepler 22, perquè l'ha estudiada el telescopi Kepler, és semblant al Sol i es troba a la constel·lació del Cisne; l'exoplaneta és el Kepler 22b (els exoplanetes s'anomenen afegint les lletres b, c, d... al nom de l'estrella, que és el cos a del sistema però no s'especifica).
El Kepler 22b està situat a 600 any llum de la Terra, el seu radi és 2,38 vegades el radi de la Terra i el seu període de translació és de 290 dies (amb la 3ª llei de Kepler, en aquest cas l'astrònom Johannes Kepler es pot calcular el radi de la seva òrbita ja que es coneix la massa de l'estrella). Resulta que està situat dins l'anomenada zona habitable. ës una zona al voltant de les estrelles on la temperatura permet que hi hagi aigua líquida; i l'aigua líquida és el medi on a la Terra s'inicià la vida. En planetes del nostre sistema solar on no hi ha aigua líquida sembla que no hi ha vida. Potser n'hi hagués de vida a Mart perquè està en el límit de la zona habitable i en temps enrera hi ha proves que hi havia aigua líquida.
La tècnica emprada per detectar el Kepler 22b és la dels trànsits. Observant l'estrella si passa per davant un planeta la brillantor disminueix un poquet. Amb instruments molt precisos és possible detectar-ho i si s'espera a un nou trànsit el temps entre els dos és el període de translació. A partir del percentatge de disminució de la brillantor, i de la distància que separa l'exoplaneta de l'estrella determinat per la 3ª llei de Kepler, es pot calcular el radi del planeta.
Més informació a:
El Kepler 22b està situat a 600 any llum de la Terra, el seu radi és 2,38 vegades el radi de la Terra i el seu període de translació és de 290 dies (amb la 3ª llei de Kepler, en aquest cas l'astrònom Johannes Kepler es pot calcular el radi de la seva òrbita ja que es coneix la massa de l'estrella). Resulta que està situat dins l'anomenada zona habitable. ës una zona al voltant de les estrelles on la temperatura permet que hi hagi aigua líquida; i l'aigua líquida és el medi on a la Terra s'inicià la vida. En planetes del nostre sistema solar on no hi ha aigua líquida sembla que no hi ha vida. Potser n'hi hagués de vida a Mart perquè està en el límit de la zona habitable i en temps enrera hi ha proves que hi havia aigua líquida.
La tècnica emprada per detectar el Kepler 22b és la dels trànsits. Observant l'estrella si passa per davant un planeta la brillantor disminueix un poquet. Amb instruments molt precisos és possible detectar-ho i si s'espera a un nou trànsit el temps entre els dos és el període de translació. A partir del percentatge de disminució de la brillantor, i de la distància que separa l'exoplaneta de l'estrella determinat per la 3ª llei de Kepler, es pot calcular el radi del planeta.
Més informació a:
- NASA. Kepler-22b, Super-Earth in the habitable zone of a Sun-like Star. 5-des.2011
- LA VANGUÀRDIA. La NASA halla el primer planeta en la zona habitable de una estrella como el Sol. 6-des-2011
- BBC NEWS. Earth-like planet, Kepler 22-b, is confirmed. 6-des-2011
- LE FIGARO. Une cousine de la Terre à 600 années-lumière du Soleil. 6-des-2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
L'"European Journal of Organic Chemistry" dedica una portada a un estudi dels investigadors del Departament de Química de la UIB
La reconeguda revista internacional European Journal of Organic Chemistry (EurJOC) dedica la portada del número del mes de novembre a un treball realitzat per un grup d'investigadors del Departament de Química
de la Universitat de les Illes Balears. Es tracta d'un estudi
experimental i teòric sobre les interaccions anió-π existents en
derivats de la base nitrogenada adenina. Les interaccions no covalents
en què participen anells aromàtics, com les descrites en aquest treball,
són molt importants en diferents àrees de coneixement, com la química
(reconeixement molecular), la biologia (estructura de proteïnes, ADN,
etc.) o l’enginyeria de cristalls (empaquetament cristal·lí). L'article
és fruit de la col·laboració entre els grups de recerca de Química Bioinorgànica i Biorgànica i de Química Supramolecular del Departament de Química de la UIB.
Cal destacar que la portada
de la publicació inclou una composició realitzada per Marta Torres i
Carolina Estarellas, membres d’un i altre grup, respectivament, on es
conjunta la recerca actual amb l’esquema de les interaccions
anió-π/π-π/π-anió estudiades, i una fotografia del monestir de Miramar, a
la serra de Tramuntana, fundat al segle XIII per Ramon Llull i que va
ser l’origen de l’Estudi General i, per tant, de la UIB.
Els
autors de l'estudi són Ángel García-Raso, Francesca Albertí, Joan Jesús
Fiol, Yolanda Lagos, Marta Torres, Elies Molins, Ignasi Mata, Carolina
Estarellas, Antoni Frontera, David Quiñonero i Pere M. Deyà.
Mes informació:
- QUIÑONERO, D. Synthetic Tripodal Squaramido-Based Receptors for the Complexation of Antineoplastic Folates in Water. European Journal Of Organic Chemistry Volume: 2011 Issue: 31 (2011-11-01) p. 6187-n/a. ISSN: 1434-193X
Els perills del bisfenol A
Un compost químic orgànic, el bisfenol A, és un additiu emprat en determinats recipients de plàstic (biberons, botelles de retornables de begudes, plats i tassons). Segons un estudi de la 'Harvard School of Public Health' (1) és més perillós del que semblava. En el cos pot produir diabtes, càncer o disfunció erèctil en els homes.
Cal observar que l'estudi s'ha fet amb pacients que utilitzaven diàriament durant 5 dies aquest tipus de recipients en les seves menjades i que manquen més estudis per confirmar-ho.Més informació:
- CARWILE, J.L. i col. Canned Soup Consumption and Urinary Bisphenol A: A Randomized Crossover Trial. JAMA. 2011;306(20):2218-2220. doi: 10.1001/jama.2011.1721
- Un estudio vincula productos envasados a la disfunción eréctil La Vanguàrdia. 28-nov-2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





