El recent premi Nobel de Física, Takaaki Kajita, inaugura a les Illes Canàries la construcció d'una nova xarxa de telescopis que investigaran els fenòmens violents de
l'univers.
Daniel Triguero, Jaume Manresa, Caterina del Mar Burguera,
Francesc Barceló, Margalida A. Vallcaneras
1 batx. C
Qui és Takaaki Kajita?
Va nàixer al 9 de març del 1959 a Higashimatsuyama, Japó. És un físic especialitzat en física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també
físic canadenc Arthur B. McDonald, al 2015, pel descobriment de les
oscil·lacions dels neutrins.
Per què li varen concedir aquest gran premi?
Va aconseguir aquest guardó al 1998 amb l'equip del detector de neutrins Super-Kamiokande, va descobrir un dèficit de neutrins muònics entre els neutrins atmosfèrics; quan els raigs còsmics xoquen amb l'atmosfera de la Terra, els neutrins resultants canvien el seu sabor abans d'arribar al detector de l'observatori del
Super-Kamiokande. Aquest fenomen va anomenar “anomalia del neutrí atmosfèric” i va ajudar a demostrar l'existència de l'oscil·lació de neutrins i que aquestes partícules subatòmiques -els neutrins- tenen massa.
Per què va venir a La Palma?
Takaaki Kajita va acudir a la illa canària de la Palma per participar a la cerimònia de col·locació de la primera pedra d'un nou telescopi de la que formarà part – anomenada CTA- té possibilitats de proporcionar descobriments que serveixin a un
altre Nobel en el futur. El coordinador de la CTA a Espanya, Manel Martínez, va assegurar que gràcies a aquestes instal·lacions es podrà veure l'univers amb una sensibilitat que no tenien abans.
Durant una roda de premsa va afirmar “Sense neutrins no hauria Sol, per lo que no podríem viure aquí. És molt important convèncer a la gent a tots els nivells de que la ciència es molt important”.
La xarxa de telescopis Cherenkov va concedir a Espanya la seu de l'hemisferi nord (observatori del Roque de los Muchachos, a La Palma), juntament amb Xile al sud. Aquest telescopi que es comença a construir és un aparell gegantí, amb un mirall de 23
metres per captar indirectament els raigs còsmics quan interaccionen amb les partícules de l'atmosfera
Aquesta xarxa de telescopis formarà l'observatori de raigs gamma més gran del món i permetrà cartografiar un territori casi desconegut, format per centelleigs d'aquests raigs, originats a supernoves, forats negres, etc.Investigant l'origen d'aquests raigs còsmics es podrà conèixer més sobre els aspectes més desconeguts de l'univers, com la composició de la matèria obscura.
El CTA, que costarà al voltant de 200 milions d'euros i pretén estar llest en 2020, participen uns 1500 científics i enginyers de més de 30 països. Els telescopis d'aquesta mida són dissenyats per un grup d'organismes d'investigació d'Espanya, Japó,
Itàlia, França, Alemanya, Brasil, Índia, Suècia i Croàcia.
