Benvinguda

Benvingut al bloc del departament de física i química de l'IES Felanitx!

diumenge, 29 de gener del 2012

És possible fer invisibles els objectes reals?

Herbert G. Wells en la seva novel·la L'home invisible que publicà el 1897, conta que un científic, anomenat Griffin, va experimentar amb una fórmula que alterava l'índex refractiu dels objectes, aconseguint que deixessin d'absorbir i reflectir la llum i tornant-los així invisibles. Griffin va acabar aplicant el procediment d'invisibilitat sobre si mateix per ocultar-se.

Aquesta història fantàstica de Wells podria fer-se realitat a escala més petita. Científics nord-americans han aconseguit per primera vegada crear un material que permet embolicar un objecte tridimensional i fer-lo invisible des de qualsevol angle. Els autors de la investigació, D. Rainwater, A. Kerkhoff, K. Melin, J.C. Soric, G. Moreno i A. Alù, han publicat un treball, Experimental verification of three-dimensionalplasmonic cloaking in free-space, el 25 de gener de 2012 en el New Journal of Physics, en el qual assenyalen que, encara que ja s'ha aconseguit ocultar objectes en dues dimensions, el seu estudi mostra com els objectes ordinaris poden ser embolicats en el seu ambient natural i desaparéixer a ulls de l'observador en totes les direccions i des de totes les posicions.

Els investigadors utilitzaren un mètode conegut com ocultament plasmònic i  aconseguiren tapar un cilindre de 18 centímetres dins de l'espectre electromagnètic de les microones (no en la zona visible). Alguns dels avanços més recents en el camp del camuflatge per mitjà d'ocultament s'han centrat en l'ús de metamaterials basats en la transformació. Aquests materials artificials no són homogenis i tenen la capacitat de corbar la llum al voltant dels objectes, però aquest treball d'investigació utilitza un tipus diferent de material artificial denominat metamaterial plasmònic que tenen índexos de refracció negatius. Quan la llum colpeja un objecte rebota en la seva superfície cap a una altra direcció, com quan es llança una pilota de tenis contra una paret. La raó per la qual veiem els objectes se deu al fet que els rajos de llum reboten (reflexió) en els materials als nostres ulls i els nostres ulls són capaços de processar la informació. A causa de les seves propietats úniques, els metamaterials plasmònics tenen l'efecte de dispersió enfront de materials d'ús quotidià. "Quan els camps dispersos de la capa i l'objecte interferixen, s'anul·len l'un a l'altre i l'efecte general és la transparència i la invisibilitat en tots els angles d'observació", explica el professor Andrea Alù, científic del Departament d'Enginyeria Elèctrica i Informàtica de la Universitat d'Austin (Texas, EUA).

Alù, coautor del treball, assegura que el camuflatge d'objectes petits "pot ser interessant per a una varietat d'aplicacions". Segons ha indicat, el seu equip està treballant en l'aplicació d'aquests conceptes per a evitar que siguen visibles les puntes del microscopi a freqüències òptiques, la qual cosa "pot beneficiar en gran manera les mesures biomèdiques i òptiques". Entre els reptes que afronta el seu equip de cara al futur està el d'ocultar un objecte en tres dimensions usant la llum visible.(Adaptat de El País. Científicos crean la primera capa que hace invisibles objetos en 3D. 27-gener-2012)