 |
| Dos fotons (línies vermelles) surten d'una col·lisió de protons, juntament amb d'altres partícules les quals trajectòries són les corbes grogues al detector CMS del LHC del CERN. |
 |
| Quatre muons (trajectòries vermelles) surten després d'una col·lisió de protons al LHC. Les corbes grogues i liles corresponen a altres partícules també produïdes en el mateix xoc al detector ATLAS. |
El bosó de Higgs és una partícula elemental relacionada amb la massa introduïda els anys 60 del segle XX pel físic escocès Peter Higgs. De la mateixa manera que existeix un camp electromagnètic (el que empram per les telecomunicacions: telefonia, WiFi, Bluetooth, llum, radio, TV,...) del que depenen les propietats eléctromagnéticas de les partícules, existeix un camp de Higgs del que depèn la seva massa.
Tots els camps de força quàntics, com l'electromagnètic, han de tenir una partícula associada segons el Model Estàndard, la teoria física que explica les partícules i les seves interaccions. Per la qual cosa, si existeix un camp de Higgs, ha d'existir també un bosó de Higgs. Però aquesta partícula no és la que dóna massa a altres partícules; el que els dóna massa (si la teoria és correcta) és la seva interacció amb el camp de Higgs. Si no existís el camp de Higgs les partícules no tendrien massa. L'existència del bosón d'Higgs pot demostrar-se experimentalment en un accelerador de partícules com el LHC (Large Hadron Collider) del CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear).
 |
| Simulació d'una col·lisió de protons al detector CMS on es produeixen bosons de Higgs. |
La importància del bosó de Higgs va més enllà de comprendre la massa. És l'única partícula del Model Estàndard l'existència de la qual encara no s'ha pogut demostrar experimentalment. Si es descobreix, significarà que la teoria actual que explica l'Univers, encara que incompleta, és probablement correcta. Si no es descobreix, obligarà a reconsiderar tot el que s'ha fet en l'últim mig segle en física de partícules. Però el bosó de Higgs no es pot observar directament amb la tecnologia actual ja que, si existeix, és una partícula inestable que es desintegra en una fracció de segon donant lloc a altres partícules. Per tant, s'intenta deduir la seva existència de manera indirecta. En l'accelerador LHC primer es provoquen col·lisions de protons a altes energies amb l'esperança que el bosó de Higgs es materialitzi a partir de l'energia alliberada en algunes d'aquestes col·lisions. Després es detecten les partícules generades arran de les col·lisions i s'intenta deduir si entre la col·lisió inicial i les partícules finals s'ha format un bosó de Higgs com a pas intermedi. (Adaptat de LA VANGUÀRDIA. Guía rápida para entender el bosón de Higgs. 17-des-11)
Mes informació:
- NOTÍCIES TVE 1. El CERN acorrala la región en la que se esconde el bosón de Higgs (vídeo sobre l'experiment al LHC del CERN, en castellà)
- INFORME SEMANAL (TVE 1).El LHC, viaje al centro del pasado (vídeo sobre el LHC del CERN, en castellà)
- BBC NEWS.'Higgs boson 'may have been glimpsed' (vídeo d'una entrevista a un físic, en anglès, abans publicitat)
- BBC NEWS. Higgs boson 'glimpsed' at Large Hadron Collider (vídeo sobre l'experiment al LHC del CERN, en anglès, abans publicitat)
